Buscando Todas las posiciones estilo Todos los estilos en Todas las localizaciones

Nueva búsqueda

 
 
Balancí

Caché

Biografia

Una de les millors coses de sumar anys deu ser la capacitat que un va guanyant de deixar de dependre de l'opinió dels altres, i això es nota a “El soroll trenca el silenci”, on Ramon Cugat s'ha tret de la màniga el seu treball més autèntic i desacomplexat fins al moment. Balancí ha mutat definitivament en un projecte molt més elèctric, una transformació que no sorprendrà a qui hagi vist algun dels seus últims directes, ja molt encarats cap aquesta nova direcció. Són cinc cançons on el pop més directe es mescla amb trànsits de guitarres, més elaborades i treballades que mai. Un treball amb diverses col•laboracions, d'entre les quals destaca la del galàctic Pau Riba, que acompanya Ramon Cugat en la catarsi de “Tot el que conec és fosc”. “El soroll trenca el silenci” ha estat un treball difícil de fer, una travessa en un desert de dubtes només apta per a creadors de fons com el Ramon, un autor que viu la música amb la tenacitat de qui ja sap del cert que fer cançons no és una elecció, sinó simple necessitat. Per fer “El soroll trenca el silenci” Ramon Cugat ha tornat a treballar amb Xavier Zapater “Qk”, tècnic amb qui se sent a gust i amb qui confecciona sonoritats amb la pausa i la repetició necessàries."

Ver más

Componentes

Balancí tiene los siguientes Componentes:

Balancí Cugat Armengol

Balancí Cugat Armengol

Intérprete - Guitarra eléctrica

 
Balancí Cugat Armengol

Carlos Rivero

baixista

 
Balancí Cugat Armengol

David romero

bateria

 

Colaboradores

Balancí colabora con los Usuarios:

Ofertas

 

Galería

Discografía

Balancí ha publicado los siguientes Discos:

Efímer, etern, platònic

2018Efímer, etern, platònic

Les cançons d’aquest disc són efímeres en tant que breus, passen en un tres i no res i cremen com un llumí. Però per aquells que combreguem amb Balancí, es queden a dins per sempre més, no se sap si són aquestes melodies que no fan grans curvatures sinó línies amb pocs desnivells, fàcils de transitar i que et porten a la cadència d’una pregària, o potser aquestes guitarres amb frasejos ben dibuixats i remarcats com punts sobre les “is”, però les cançons, potser per l’equilibri que en surt de tot plegat, romanen. Les seves lletres són com pensaments fugaços sorgits d’un estat contemplatiu i meditatiu que a vegades miren endins i a vegades, enfora, i és en aquest sentit que són platòniques perquè vénen de la raó i no del fetge.

El disc s’acaba i ens deixa una sensació de repòs però bé podria perdurar a l’infinit com sembla suggerir el balanceig musical de l’última cançó. I és que fet i fet, rere la porta hi ha un Balancí que està esperant.


Ver más

 

Audiovisual

Actividades del mes

No se encontraron resultados

Contacto

Puedes contactar con Balancí a través de:

Síguelo en: